Category Archives: CIC (Cooperativa Integral Catalana)

Pròxima trobada, Corça 9 de juliol 18h

Estàndard

Des de l’assemblea de la bio-regió nord i amb motiu de la creació de la nova cooperativa integral, es demana la participació dels nuclis locals en les decisions que s’han de prendre.

Esperem la vostra participació ja que sent socis o no de la CIC hi ha un interès d’escoltar totes les veus, entenent que la CIC no és només un organisme que ens permet utlitzar les seves eines sinó més aviat un moviment que vol tenir en compte a tots.

Fira mensual de projectes

Recordem que qualsevol projecte que vol posar una taula tant per
vendre els seus productes com per donar-se a conèixer podrà fer-ho.

Últim dia per realitzar l’aportació al integralces

Es donarà per acabat el termini per a realitzar l’aportació després de la finalització de l’assemblea.

 

Ordre del dia:

  • Socis de la CIC.
  • Aportacions IntegralCES.
  • Relleu administració rebost.
  • Rebost setmanal.

Si voleu afegir algun punt, podeu enviar un correu a emporda@ecoxarxes.cat

Tasques pendents:

Edu:

Tancar comptes del integralces inactives.

 

10 d’octubre, a Olot. 1a Assemblea bioregional Nord de la CIC

Estàndard

IMG_1364

Com molts de vosaltres potser ja sabeu la CIC ha iniciat la seva descentralització. [Si en voleu més informació, la podeu llegir baixant-vos aquest document: Monografic – Caminant cap a la descentralitzacio_ assemblees bioregionals.pdf.]

Per començar aquest procés s’ha decidit formar dos blocs, que coincideixen amb les dues grans zones actuals de la CAC (Central d’Abastiment Catalana). Hi ha dos motius principals per prendre aquesta referència:

  • el primer motiu es disposar d’un punt de partida significatiu per a  la formació del mapa bioregional que volem i encara no tenim. A les bioregionals podem trobar-nos i decidir com ens anem agrupant, però que no quedi ningú sense convocar per no saber des de quin bloc vol participar;
  • el segon motiu és per focalitzar inicialment el procés de descentralització en la xarxa d’abastiment i distribució de la CAC, que ens connecta com a rebosts, grups de consum i productors. D’aquesta manera podem compensar l’efecte de dispersió inherent al procés de descentralització, ja que la participació a nivell del consum col.lectiu i l’autoocupació es prou bàsica i universal com per fer convergir la diversitat de punts de vista que mantenim, tant les persones que ja som aquí com les que s’hi afegiran.

Us convoquem, doncs, a assistir a la primera Assemblea Bioregional Sobirana de la CIC, a Olot, el dissabte 10 d’octubre de 2015.

DADES BÀSIQUES
Dia Dissabte, 10 d’octubre de 2015
Hora 10:00
Lloc Carrer de Vista Alegre, 11, Olot
Mapa https://www.google.es/maps/@42.1733419,2.4749149,20z
Rebost amfitrió Rebost d’Olot [Ecoxarxa Garrotxa].

PROGRAMA

10:00 h Cercle i roda de presentació de cada grup

11:00 h Contextualització del procés.

11:30 Decisió.

Exposició d’una proposta sobre el format de les assemblees permanents de la CIC i de les JJAA a partir d’ara, ja plantejada a les JJAA d’Anglès:

  • Que es continuï celebrant l’assemblea permanent actual, a la zona de Barcelona o rodalies (això ja es va decidir a la mateixa assemblea permanent de les JJAA d’Anglès), tot garantint la participació virtual.
  • Que les JJAA es continuïn celebrant, també, però com a òrgan de coordinació inter-bioregional. Els grups que treballen cada monogràfic el dissabte, serien el grup de treball per a la descentralització que es demanava a les JJAA passades. El monogràfic seria la pròpia descentralització de la CIC i els grups serien grups bioregionals que podrien fer igualment plenaris per a la posta en comí.
  • Com que inicialment no disposem d’eines concretes que ens permetin coordinar les propostes inter-bioregionals, l’espai de les JJAA seria l’adequat per a garantir aquesta coordinació, presencialment i amb papers de mà en mà si cal.
  • Caldria posar l’esforç perquè la gent activa de cada bioregió pugui assistir a les JJAA.
  • Mantenir l’assemblea permanent de les JJAA per treballar des de les bioregions la coordinació entre el nivell bioregional i el global. Aquest espai seria l’adequat per recollir les darreres conclusions de l’assemblea permanent que se celebrarà mensualment a Barcelona i preparar propostes bioregionals adreçades a la següent assemblea permanent, en coordinació amb les generades a les assemblees bioregionals —com aquesta que convoquem.
  • Les JJAA podrien durar dos dies en comptes de tres; durant el primer dia  es faria el treball de grups bioregionals i durant el segon dia el treball bioregional de l’assemblea permanent. O sigui, esdevenir un grup de treball molt necessari per coordinar la descentralització.

Opcio B:

Les JJAA actuals podrien reduir-se a una trobada d’un dia o dos d’un grup de treball de bioregions, i les assemblees bioregionals podrien transformar-se en JJAA bioregionals, amb el mateix format que fins ara a la CIC, o similar, i amb una assemblea permanent bioregional l’últim dia. Es poden aprofitar per fer intercanvi de productes o altres activitats.

12:30 h  Proposta de punts a tractar (procedents del GT de Descentralització).

  • com ens agrupem bioregionalment al nord?,
  • volem començar a generar estructura de treball bioregional, o ens esperem?,
  • el paper de la CAC i la seva descentralització. La primera CAL ja vol néixer, a Vilafranca del Penedès,
  • llistes de socis autoocupats locals,
  • criteris per a decidir la relació de competències entre les assemblees bioregionals i l’assemblea permanent que es continuarà celebrant durant la transició:
    • el principi de subsidiarietat,
    • grau d’apoderament de cada bioregio per assumir les funcions de les comissions que s’han de descentralitzar,
    • gestió dels recursos que es generin localment,
  • coordinació entre les assemblees bioregionals i l’assemblea actual (central), durant la transició,
  • grup de treball per coordinar la descentralització,
  • proposta: que siguin els grups que fins ara es formaven per treballar els temes monogràfics de les JJAA, agrupats per bioregions o d’altra manera.
  • eines i procediments per transmetre i rebre propostes inter-bioregionals,
  • relació entre les assemblees bioregionals de la CIC i les ecoxarxes.

13:15 h Roda d’impressions, recull dels punts que es proposin, establiment de prioritats (incloent-hi els nous punts) i decisió sobre què i com volem treballar aquests punts

14:00 h Dinar de duc (jo duc això, tu dus allò…).

15:45 h Treball sobre els punts proposats de la forma que es decideixi.

18:30 h Decisió sobre les pròximes assemblees:

  • IIa Assemblea bioregional Nord.
  • Pròximes JJAA.

Seguint la proposta inicial acceptada pel Bloc del Nord per escollir el lloc de celebració, les trobades es farien rotativament seguint per ordre alfabètic la llista dels rebosts tal com apareix al gestor de comandes de la CAC. Segons aquesta proposta el següent lloc de trobada seria a EsBiosfera (Cardedeu).

Els rebosts que preferiu ser convocats pel Bloc del Sud, responeu directament a aquest correu i us posarem en contacte amb els dinamitzadors. Ells faran una trobada bioregional posteriorment a la nostra.

Informacions d’interès

La llista completa (grups octubre 2015, Bloc Nord) és:

Rebost d’Olot (Ecoxarxa Garrotxa)
Rebost Esbiosfera (Cardedeu)
Rebost de Girona, Rebost de l’ARN (Sant Miquel de CampMajor)
Rebost l’Equitativa (Palamós)
Rebost de Ripoll
Rebost de Som Comunitat (Pujarnol)
Rebost de Vilafant
Rebost Iluro (Mataró)
Rebost Macus (Barcelona)
Rebost Moledo (Mollet del Vallès)
Rebost Nalur (Ultramort)
Rebost Natur-Consum (Blanes)
Rebost Selvatge (Arbúcies).

La propera Assemblea Permanent de la CIC se celebrarà a AureaSocial el dia 19-10-15 a les 11:00 h.

La propera Assemblea bioregional del bloc Sud encara no s’ha decidit.

18-20 setembre: JJAA sobre descentralització de la CIC i les assemblees bioregionals

Estàndard

18-20 setembre: JJAA sobre descentralització de la CIC i les assemblees bioregionals

18-20 setembre: JJAA sobre descentralització de la CIC i les assemblees bioregionals

Aquest cap de setmana del 18 al 20 de setembre se celebraran a Anglès (Selva) lesLIX Jornades Assembleàries de la Cooperativa Integral Catalana que tractaran elCamí de descentralització de la CIC i les assemblees bioregionals.

Logística

Detalls

  •  Hi ha espai exterior i piscina. Tres sales per a fer-hi reunions. Un porxo.
    Coses que ens cal dur: porojector i llençol per projectar (les parets són de pedra).
  • Sac i màrfega per a dormir. Només tenen dos matalassos per a qui ho pugui necessitar.
  • Hi haurà acompanyament a la mainada que es gestionarà entre les mares i pares que hi assistim.
  • Hi ha internet wifi. Millor si portem endolls o allargs, no saben si en farem prou amb els que tenen.
  • Sembla que la cuina la gestionaran ells mateixos, ho hem d’acabar de confirmar.
  • Hi ha un xic de feina a adequar l’espai. Convoquem, doncs, la gent a primera hora del divendres pera poder recolzar-los amb el que sigui necessari, amb una jornada de treball el divendres de les 10:0 h a les 14:00 h.

Inscriviu-vos, si u splau, a través del següent formulari  per poder organitzar la logística i els àpats.

Per a qualsevol dubte: jornades@cooperativaintegral.cat.


Dissabte 19 de setembre

Monogràfic:

Camí de la descentralització de la CIC: les assemblees bioregionals

De 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:30 h 

  • Punts per fer treball de grups i plenari
  1. Format i objectius de les primeres assemblees bioregionals [ABR] (octubre).
  2. Procediment Cancún (proposta presentada a les JJAA de Lleida per a la facilitació de la descentralització).
  3. Relació de les Assemblees Bioregionals amb les JJAA i assemblees permanents centralitzades actuals de la CIC:
    — simultaneïtat (o no) de la celebració de les assemblees,
    — coordinació de la presa de decisions d’àmbit supra-regional (per a decisions col.lectives de les diferents bioregions).
  4. Mapa de bioregions segons els  grups participants.
  5. Procediment per a la descentralització de comissions.
  6. Bases per a l’establiment de competencies entre les ABR (Assemblees bioregionals) mentre coexisteixin les AB i les comissions supraregionals
    segons el grau de descentralització de les comissions sobre els grups.
  7. Estructuració de les comissions i grups de treball supraregionals actuals entre els àmbits: supra-regional (global), intermedi i bioregional (local).
  8. Situació de transició de tots els membres de cada comissió (gestió de tasques i assignacions)
    — segons el grau de descentralització i l’àmbit de la seva comissió.
  9. Paper de les reunions virtuals de les diferents comissions i assemblees actuals  per estalviar desplaçaments durant la transició.
  10. Relació entre les ecoxarxes i les ABR:
    — No totes les ecoxarxes accepten els principis de la CIC a les seves bases.
    — La descentralització de la CIC és un procés inherent a la CIC, a la seva assemblea i a les seves comissions i grups de treball, i no ho es necessariament de les ecoxarxes.
    — A tothom interessa sumar esforços a nivell local i convergir vers la mateixa xarxa de suport mutu. És molt important que en el procés de descentralització cerquem sinèrgies perquè els nuclis receptors comptin amb tot el suport possible de les ecoxarxes corresponents.Les experiencies de treball per grups a les JJAA són una preparació per al treball de grups que serà de fet el de les assemblees bioregionals de la CIC.  Hi tenim, doncs, un bon punt de referència per situar l’activitat organitzada en assemblees bioregionals a nivell de Catalunya, com grups de treball de la CIC repartits pel territori.Una vegada celebrades aquestes jjaa, estaria be que es reunissin ja les bioregions. Una de les prioritats es resoldre el primer mapa bioregional provisional de cares a fer la convocatoria a cada grup bioregional.

Diumenge 20 de setembre, 10:00 h

Assemblea Permanent de la Cooperativa Integral Catalana

Inici: 10:00 h

Ordre del dia

  • PRESENTACIÓ – Dinamització

15′ – Informatiu / Decisió

  • Obertura
  • Assignació de rols (D)
  • Pautes de funcionament (I)
  • Presentació i acollida de noves assistents (I)
  • Assistents en connexió remota (I)
  • Ratificació acta anterior (D)
  • Lectura i aprovació de l’ordre del dia (D)

Nomenclatura: I: informatiu, R: reflexió (anteriorment debat), D: decisió.

Vídeo amb la CIC i Enric Duran: Projekt A

Estàndard

La Cooperativa Integral Catalana cada cop atrau més l’atenció, no només de la gent del territori, sinó de més enllà dels mars i les muntanyes.

8477247_300x300Aquest cop volem compartir l’alegria d’haver format part del documental Projekt A, dut a terme per Marcel Seehuber and Moritz Springer, dos realitzadors independents apassionats pels moviments socials anarquistes.

Projekt A. Eine Reise zu anarchistischen Projekten in Europa («Projekt A. Un viatge a projectes anarquistes europeus»), en paraules dels seus creadors, no vol ser «una altra pel·licula més, sobre resistència i projectes». Reconeixent el valor de grans audiovisuals com Für eine andere Welt, Everyday Rebellion o Another World, ells han volgut anar un pas més enllà. Plantegen un nou enfocament centrat en aquells projectes i persones que treballen per la transició entre la societat capitalista i la postcapitalista. Una perspectiva dirigida a superar la misèria de la societat actual.

Quines són les idees i estratègies —es pregunten—, que van més enllà de la revolta i quins primers passos donen els moviments anarquistes i antiautoritaris cap a aquesta futura utopia?

D’entre els molts projectes arreu d’Europa, la CIC va ser un dels que van visitar i, en la prèvia que us oferim aquí reconeixereu a uns quants companys, a més d’un enfocament especial que fan al cas d’Enric Duran.

Gràcies per aquest treball i felicitats pel «Premi del Públic» al Festival de Múnic 2015!

http://cooperativa.cat/video-amb-la-cic-i-enric-duran-projekt-a/

Ja ha arribat el «Manual de desobediència econòmica» 2015

Estàndard
Ja ha arribat el «Manual de desobediència econòmica» 2015

Ja ha arribat 3a edició del Manual de desobediència econòmica, corresponent al 2015 (edició, de moment, només en castellà).

Les dues anteriors edicions del Manual han estat una contribució important per a la crítica de la política econòmica del Govern espanyol en la seva expressió fonamental, com són els pressupostos generals de l’Estat. Més enllà de la crítica a la despesa militar i el control social, ja promoguda des de fa temps pels grups antimilitaristes, s’ha posat de manifest que tot el pressupost, en si mateix, és un instrument de dominació per perpetuar les desigualtats que converteixen el món en un lloc inhòspit per a molta gent.

En aquesta 3a edició del Manual de desobediència econòmica ens plantegem els següents objectius:

  • Continuar familiaritzant-nos amb el concepte de desobediència econòmica i les seves diferents formes d’expressió en els mitjans que l’Estat té per recaptar fons per al manteniment de l’actual sistema: IRPF, IVA, deute, hipoteques, etc.
  • Aprofundir en el coneixement i pràctica d’aquests mitjans: insubmissió fiscal, auditoria del deute públic, insubmissió a l’IVA, autogestió fiscal, insolvència, habitatge social, etc.
  • Conèixer i difondre les formes organitzatives existents per construir una forma d’economia alternativa: cooperatives integrals i altres cooperatives, en la línia de la banca ètica, per les energies renovables, les telecomunicacions, les plataformes de suport als hipotecats, xarxes de suport a la desobediència, l’objecció fiscal.

El Manual vol ser un mitjà més, que sigui útil per a les pràctiques desobedients que permetin anar afeblint el poder de l’Estat en la seva capacitat de recaptar fons per al manteniment de les injustícies que suposen tantes partides pressupostàries que cada any recordem, com a mostra d’un Estat que ha deixat de pensar en les persones per convertir-se en defensor d’interessos particulars aliens a la satisfacció de qualsevol necessitat bàsica o bé comú. L’Exèrcit, la Monarquia, l’Església, el control social, el deute públic, tantes altres despeses que considerem inútils i que només serveixen per mantenir a la societat sota la por i en la infelicitat d’un salari que no arriba i, a més, ens condemna a la precarietat.

El Manual també vol contribuir a l’enfortiment de les xarxes d’economia cooperativa, a les xarxes de suport mutu en favor de la col·lectivitat i el comú, el que permet la dignitat de tot el món, fer realitat l’alternativa al capitalisme, pas a pas, dia a dia, a cada ciutat i a cada poble.

Concentració i acaparament de terres i lluites populars a Europa

Estàndard
Concentració i acaparament de terres i lluites populars a Europa

La coordinadora europea de Vía Campesina i l’aliança Hands off the Land van publicar l’any passat un estudi sobre els actuals processos d’acumulació capitalista de terres al continent europeu, així com sobre les lluites populars que els denuncien i s’hi oposen.

L’estudi, en anglès, es pot descarregar en pdf aquí:

“Land concentration, land grabbing and people’s struggles in Europe”

Compartim un resum de les parts del treball i de les conclusions, publicades a tni.org:

Resum

L’informe, en què han participat 25 autors i autores d’11 països, destapa l’escàndol ocult sobre com unes poques grans entitats comercials privades s’han fet amb el control de superfícies de terra cada vegada majors a Europa. També exposa com aquestes “elits agràries” han comptat amb l’ajuda activa d’una enorme injecció de fons públics en un moment en què la financiació pública en la resta d’àmbits està patint grans retallades. Si bé alguns d’aquests processos –especialment el de concentració de la terra– no són nous, s’han accelerat durant les últimes dècades, sobretot a Europa oriental. D’altra banda, també han aplanat el camí perquè a l’escena europea apareixi un nou grup d’actors, tant europeus com d’altres regions. Molts d’aquests actors estan vinculats amb les cadenes de productes alimentaris bàsics cada vegada més globals i tots ells busquen beneficiar-se amb la terra com a mercaderia cada vegada més sotmesa a l’especulació.

L’informe arriba, entre d’altres, a les següents conclusions:

1. La concentració de terres va en augment

La propietat de la terra a Europa s’ha tornat molt desigual i, en alguns països, assoleix nivells semblants als de Brasil, Colòmbia i les Filipines, països coneguts per la desigualtat en la distribució de la terra i en la riquesa basada en la terra. Mentre que a la UE es registren uns 12 milions de finques, les grans finques (100 hectàrees o més), que només representen el 3% del total, controlen el 50% de totes les terres de cultiu.

Aquesta concentració de propietat de la terra va començar fa dècades, però s’ha accelerat. A Alemanya, per exemple, d’un total de 1.246.000 finques el 1966-67 s’ha passat a amb prou feines 299.100 finques el 2010. D’aquestes, la superfície de terra que ocupen les finques de menys de 2 hectàrees es va reduir de 123.670 hectàrees el 1990 a només 20.110 hectàrees el 2007, mentre que les finques de 50 hectàrees o més van ampliar la seva superfície de 9,2 milions d’hectàrees el 1990 a 12,6 milions d’hectàrees el 2007.

A Europa oriental, la concentració de propietat de la terra s’ha accentuat especialment des de la caiguda del Mur de Berlin. Molts agricultors i agricultores estaven en fallida quan el seu país va entrar a la UE i els productes agrícoles de la Unió, altament subsidiats, van començar a inundar els seus mercats. Durant els primers sis anys, la majoria dels petits agricultors i agricultores ni tan sols tenia dret a sol·licitar subvencions de la UE, cosa que va alimentar encara més la venda de finques agràries. Aquí, una nova elit d’especuladors/inversors va aconseguir fer-se amb grans extensions de terra i riquesa. A Itàlia, per exemple, l’any 2009 el 0,29% de les finques van accedir al 18% del total d’incentius de la PAC, i el 0,0001% d’aquestes (és a dir, 150 finques) van acaparar el 6% de tots els subsidis. A l’Estat espanyol, el 75% dels subsidis repartits el 2009 van ser acaparats per amb prou feines el 16% dels principals productors. A Hongria, el 8,6% de les finques van obtenir el 2009 el 72% de tots els subsidis agrícoles.

Actualment, el sistema de subsidis de la PAC s’està canviant per oferir subvencions per hectàrea de terra agrícola. Aquesta mesura pot desencadenar conseqüències imprevistes i, entre altres coses, alimentar encara més l’acaparament de terres a l’Europa oriental i mediterrània, ja que marginarà les petites finques i seguirà bloquejant l’entrada de possibles nous agricultors i agricultores.

2. L’acaparament de terres és un fenomen creixent

En paral·lel a la concentració de terres han aparegut en escena nous actors que estan acaparant terres, sobretot a Europa oriental. L’informe destaca els casos d’empreses xines a Bulgària que es dediquen a la producció a gran escala de blat, de companyies d’Orient Mitjà a Romania que s’embarquen en la producció a gran escala de cereals i d’empreses europees que participen en l’acaparament de terres en molts països europeus amb diferents objectius, tant agrícoles com d’altre tipus. Molts d’aquests acords de terres a gran escala, igual que els seus equivalents a Etiopia, Cambodja o Paraguai, s’estan duent a terme amb secretisme i de forma poc transparent. Igual que en altres regions, “els acaparadors” són companyies nacionals i estrangeres, amb l’aparent participació de capital europeu, com serien empreses de l’agroindústria tradicional que controlen cadenes d’aliments bàsics i fons d’alt risc, quelcom no molt diferent del que succeeix a Llatinoamèrica o al sudest asiàtic.

Aquesta situació ha agreujat encara més la creixent tendència a la concentració en el control de la terra. Fora de la UE, a Ucraïna, els 10 majors latifundis controlen al voltant de 2,8 milions d’hectàrees, i varis oligarques posseeixen, cada un, varis centenars de milers d’hectàrees. A Sèrbia, els quatre majors terratinents posseeixen, en conjunt, més de 100.000 hectàrees.

A Europa s’estan acaparant terres per varis motius: producció de matèries primeres per a la indústria alimentària dominada per companyies transnacionals, indústries extractives, bioenergia, “acaparaments verds” com la construcció de grans hivernacles solars, expansió urbana, interessos immobiliaris, enclaus turístics i altres empreses comercials. A França, per exemple, cada any es perden més de 60.000 hectàrees de terres agrícoles per donar espai a carreteres, supermercats i creixement urbà o parcs d’atraccions. Moltes vegades, aquests són casos més dispersos d’acords de terres normalment més modestos. Però tots ells van sumant i també tendeixen a envair les terres agrícoles més fèrtils i productives.

3. S’està bloquejant l’entrada de nous agrícultors i agricultores (joves)

Aquesta és una dinàmica sense precedents de l’acaparament i la concentració de terres. L’estructura del sistema de subsidis de la PAC i les polítiques nacionals que l’acompanyen no fomenten que entrin al sector de l’agricultura nous agricultors i agricultores, joves en la seva majoria. Aquest ja era un problema greu abans, però ara, en el context de la creixent concentració i acaparament de terres, ha empitjorat. El sistema de subsidis de la PAC, tant el vigent com el previst, solidificarà probablement la barrera a un accés més democràtic a la terra i l’entrada a l’agricultura per part dels i les joves.

Si es pot llegir alguna nota positiva en la situació actual és que a tota Europa hi ha molts i moltes joves que desitgen dedicar-se a l’agricultura, malgrat l’extès mite que ja no hi estan interessats. Aquest creixent interès per dedicar-se a l’agricultura és en part fruit del creixent interès entre els joves per l’alimentació sana i local i l’agricultura sostenible.

No obstant, la dura realitat de les polítiques agrícoles europees significa que aquests futurs agricultors estan perdent petites parcel·les de terra o se’ls està negant l’accés a elles. Els guanyadors de la creixent concentració i acaparament de terres són les grans finques industrials, que s’aferren a un sistema agrícola que té importants costos ambientals i socials.

4. Les lluites agràries i populars estan creixent i estenen-se

Afortunadament, l’esperança d’aturar i revertir l’acaparament de terres a Europa es troba en molts dels mateixos grups socials que estan sent desposseïts i marginats. Tots els casos analitzats a l’informe destaquen com a tota Europa estan sorgint nous moviments, tant raurals com urbans, i integrats per persones de totes les ocupacions i classes socials. Les seves accions, com en moltes regions del món, són de caràcter defensiu davant la concentració i els acaparaments de terres, però també són de tipus propositiu i busquen ocupar terres i promoure alternatives. Entre d’altres, l’informe recull el cas de la comunitat de Narbolia, a Sardenya, que s’està mobilitzant contra l’ús de terres d’alt valor agrícola per albergar grans projectes d’hivernacles solars, i el cas de la lluita contra el projecte d’aeroport de Notre Dames des Landes, a la ciutat francesa de Nantes.

Pel que fa a lluites propositives, l’informe destaca el cas del Sindicat d’Obrers del Camp (SOC) a Andalusia, a través del qual agricultors sense terra estan ocupant col·lectivament terres i cultivant-les utilitzant tècniques agroecològiques, i de SoLiLA a Viena, on els i les joves s’estan mobilitzant i “okupant” terres urbanes fèrtils per a desenvolupar una agricultura sostinguda per la comunitat i horts urbans, evitant així que el seu ús es converteixi en projectes comercials urbans.

Aquestes lluites estan transformant els espais urbans i rurals en nous camps de batalla en la pugna per controlar la direcció que ha de seguir l’agricultura europea.

Conclusió

Un examen de les dinàmiques agràries a Europa apunta la necessitat de replantejar la idea convencional que els problemes de terres contemporanis només afecten el Sud Global. En primer lloc, posa de manifest que l’acaparament de terres és un tema de crítica importància avui en dia, però no és l’únic problema urgent i important en matèria de terres en el món; la qüestió de la concentració de la terra és igual d’urgent i important, i segurament és més significatiu, com a mínim en el context europeu.

En segon lloc, mostra que la concentració i l’acaparament de terres no només es produeixen en països “en desenvolupament” del Sud, sinó que ambdos fenomens s’estan donant a Europa avui en dia.

En tercer lloc, i com succeeix a altres llocs del món, apunta cap a l’esperança que inspiren les lluites populars contra la concentració i l’acaparament de terres a tota Europa. Aquestes lluites subratllen la creixent necessitat de seguir desenvolupant una lluita política veritablement transnacional contra els tancaments contemporanis d’un dels recursos més vitals per a la humanitat: la terra en què vivim.

url